el ritme del viatge ha canviat... passem més hores a la carretera perquè amb la casa a sobre no hem de buscar lloc per dormir, tan sols hem de cercar dutxa, però no és difícil... a les petrol station, en algun campament equipat per travellers o simplement ser listo!!!
Sydney-Uluru 2804Km, però sense frisar i gaudint del paissatge seguim la ruta que ens marca un aussie en el mapa... Bathurst, Cowra, West Wyalong, Hay, Baranald i Mildura... aprop de l’estat de South Australia trobem moltes senyals referents a mosquits, i abans d’entrar en el territori ens paren en un control on ens preguntem: porteu menjar???... ens fan deixar alguna fruita i vegetals.
seguim per Renmark, Burra, Crystal Brook, Port Augusta i possem benzina a Woomera Pimba... a partir d’aquest punt parem a totes les petrol station que trobem perquè no portem bidons per carregar, i entre benzineres hi ha distàncies de fins i tot 275 km!!! el paissatge àrid ens acompanya en tot moment... benvinguts a l’outback!!! veiem algún emu, fem parada en un llac salat d’una blancor enlluernadora que estava plagat de mosques!!! (segur que aquestes es van saltar el control!!!) i en plena nit arribem a Coober Pedy... poblet miner on s’extreu opal i les cases estan excavades sota terra. sense temps per visites, ens conformem amb unes birres al pub que per no desentonar amb l'arquitectura local també estava sota terra...
per les interminables rectes carreteres de l’outback, on sempre és millor circular amb els llums oberts per tenir bona visibilitat a l’hora d’adelantar, ens acompanya el rock (sobretot el Bruce Springsteen), sobrepassem algun camió de 3 remolcs!!! i en algun moment, tot i que és estrany, la pluja fa acte de presència... seguim cami cap el nord, Cadney Homestead, Marla, i la propera parada és Kulgera... ja sóm a Northern Territory!!! per celebrar-ho ens fem una foto turística. sense abondonar l’A87 arribem a Erldunda i aqui agafem la 4... passem per Curlin Spring i després de 5 dies, amb la calma... ja hem arribat!!! a l’hora que comença el sunset!!! 
l’Uluru!!! aquesta solitària roca, que és un santuari sagrat des de fa mooooolts anys pels aborigens, està amazing!!! l'última llum del dia fa que pateixi uns colors espectaculars que ens atrapen, fins que totes les tonalitats que hi havia sobre d’ella desapareixen...
passem dos dies per la zona... el primer intent de fer el cim no va sortir gaire bé... era un pel tard, però ja estava decidit: O ARA O MAI!!! vem obrir la porta que tancava l’accés i cap amunt. després d’uns metres, els crits d’un ranger ens van fer baixar... PENALTY!!! $A110 per cap!!! a Oz són molt estrictes... no pots saltar-te les normes, obrir la porta i pujar quan hi ha forts vents at the top!!! (hi ha hagut algun mort, ups...) per sort no ens van expulsar del parc i la resta del dia vem caminar per la base... 10Km observant les formacions, els llocs sagrats (on no pots fer cap picture) i alguna pintura aborigen.
el segon intent vem tenir més sort... després de gaudir del sunrise vem fer el cim!!! a 867m d’alçada sobre el nivell del mar (348m des de la base) s’avisten The Olgas!!! però res més... increible l’inmensitat del no res!!!
acabem la nostra volta pel centre de l'illa... ens adverteixen que conduir de nit no és segur perquè és l’hora del cangur... també deu ser la de les vaques, perquè veiem alguna morta per la carretera ja que els roadtrains de 53.5m de llargada no s’aturen, però amb les proteccions que porten per l’ocasió ni ho noten... doesn’t matter, tenim pressa perquè en dos dies (1 de setmebre) hem de tornar la van, així que fins on ens permeten les benzineres obertes, fem via desfent el camí...
we’re in a rush, però parem a Cadney Homestead, i a diferència de la pujada que no ens van voler donar ni sucre pel café, la noia molt amable ens intenta ensenyar com tocar el didgeridoo (instrument indigena), però el trio de vent no triunfa!!! no és gens fàcil... i a Glendambo, aprofitem per esmorzar, fer rentadora i dutxar-nos mentres aprenem a tirar el boomerang... com autèntics professionals sempre ens torna!!! fins que es trenca...quan ja som a Victòria de nou, ens adonem que l’agost té 31 dies... quin desastre!!! però disposem d’un dia més!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada