caminar pels mateixo carrers després de 3 setmanes ha estat com tornar a casa, però sense ser-ho...
SETMANA 16... KANGAROO
hem deixat la calor enrera, tornem a vestir jersei i en algun moment anorak...
amb tot el temps del món, tot i que només són 24h de més, esmorzem tranquilament on hem passat la nit i després ens dirigim cap a la city, però... i per què no un dia més??? si!!! decidim fer nit als 12 apòstols i veure el sunraise des d’alla abans de tornar.
agafem la Great Ocean Road (punt d’inici de l’aventura per mi) fins que parem a Kaven per fer unes birres, però la gent ja sopa!!! en el pub del poble, amb una llar de foc molt acollidora igual que la gent, fem un bon sopar i marxem després de fer unes rises amb els “lugarenyus”...
quan arribem és fosc, però no hi ha problema, tot l’aparcament és per nosaltres!!! l’endemà al mati ens llevem amb dues sorpreses. la primera que estan apunt d’obsequiar-nos amb un altre penalty perquè esta prohibit acampar a la zona, però ens en sortim prou bé amb la cara de bona gent que fem... i la segona si que és una sorpresa de veritat!!! el mateix treballador que ens estava avisant de la visita del ranger, ens diu que anem a veure les balenes que hi ha just davant dels apòstols!!! perfecte per despedir la volta per l’illa més gran del món!!!

11:30h del mati aprox., tornem cap a Melbourne cansats i amb ganes d’abandonar per una estona el volant... a aquestes hores no estava previst trobar un cangur a la carretera!!! vem intentar frenar però no hi vem ser a temps, va saltar sota la van!!! per sort no era dels grans (2 metres o més), però igualment el vem notar sota les rodes i ja no es podia fer res pel pobre marsupial!!! un aussie va tramitar el seu final després d’inspeccionar la seva bossa (és el que es fa en aquests casos), estava buida, era un mascle!!! va ser una experiència molt trista per tots dos... (probablement els aborigens ho interpreterien com el nostre càstig per haver pujat a l’Uluru...)
de nou a la gran urbe... tardes al pub i observem els pinguins més petits del món a St. Kilda, no molts, ens conformem amb dos...
caminar pels mateixo carrers després de 3 setmanes ha estat com tornar a casa, però sense ser-ho...
caminar pels mateixo carrers després de 3 setmanes ha estat com tornar a casa, però sense ser-ho...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada